Ara.cat: “L’òpera pertany al poble”

No ens hauríem de separar per la pigmentació de la pell o per l’idioma que parlem. El món de l’òpera intenta adaptar-se, donar veu a artistes més enllà del color de la seva pell.

Feature: Pretty Yende

De cantar a l’església del seu poble a Sud-àfrica a fer-ho al Met de Nova York o la Royal Opera House de Londres. I tot gràcies a un anunci de British Airways en què sonava el Duet de les flors de l’òpera Lakmé de Léo Delibes. Només van caldre aquells 30 segons perquè Pretty Yende, nascuda el 1985, decidís estudiar cant en lloc d’administració. Aquesta nit serà al Festival de Peralada per oferir un recital amb el pianista Michele d’Elia. Al programa hi ha Rossini, Bellini i Liszt, entre d’altres.

Per què agrada tant la teva història?

Perquè és emocionant veure que el que se suposa que és impossible s’ha fet realitat. Per a mi, aquell anunci va ser la clau per entrar al món de la música.

Es parla de la necessitat d’obrir l’òpera al mainstream i de renovar un públic tradicionalment d’edat avançada. Com es pot fer?

Educació. Educació. Educació. I exposició als mitjans! Que l’òpera pugui emprar les mateixes plataformes de difusió i màrqueting de la música popular. A més, cal que s’ensenyi des de ben joves que l’òpera no és una cosa d’elits o de certes races, sinó que pertany a tothom; és un regal per a l’ànima i és universal. Seria una llàstima que es quedés només en certs cercles.

Per llegir la resta de l’article, faixi click en aquest enllaç.